Avui entrevistem al Germán, un jove pagès del Parc Agrari del Baix Llobregat que, fa deu anys, va decidir recuperar les dues hectàrees familiars i iniciar un projecte agrari amb una mirada innovadora i compromesa. Així va néixer El Nano Farinetes.
Què és el que més t'agrada de l'ofici?
"El que em fa més feliç és estar a l'aire lliure, poder viure un dia de fred, un dia de calor, veure el creixement dels aliments. Al final, no li doni importància, però és la base de la nostra salut. I veure aquest producte, que des que tu el sembres, que és una llavor, fins que el portes al mercat i el consumidor ho veu i ho gaudeix, aquesta satisfacció d'aquest recorregut de 3 o 4 mesos de producte és el que em motiva més a seguir."
Què significa per tu formar part del Parc Agrari del Baix Llobregat?
"A part de la part sentimental, perquè mon avi va ser un dels que va impulsar la formació del Consorci del Parc Agrari" el Germán ens explica que aquest parc és fonamental perquè protegeix el poc terreny agrícola que queda a prop de la ciutat. Són 3.000 hectàrees de terres fèrtils que, a banda de produir aliments, ajuden a fixar CO₂ i a mantenir un paisatge agrari que beneficia tota la ciutadania. Fa anys, la intenció era convertir aquestes terres en polígons i habitatges, i la lluita per conservar-les encara continua.
Creus que falta un canvi generacional al sector primari?
"És cert que entrar en aquest sector des de zero, sense tenir un contacte familiar dins d'aquest món, és molt difícil. Però quan algú jove ho prova s'ha d'intentar que aquesta persona no acabi abandonant. L'administració ha de tenir prou recursos per ajudar-lo i encaminar-lo a poder adquirir maquinària, poder adquirir terreny agrícola perquè és una inversió molt gran inicialment".
En aquest sentit, quin paper juga l'administració pública?
"Ara, just fa un any, es va fer la manifestació més gran que hi ha hagut, que es recorda, que van entrar 2.000 tractors a Barcelona d'un dia per l'altre. Es va plantar un pi al mig d'una autopista. O sigui, van ser dies molt emocionants com a sector, perquè ens vam unir tots els joves i no tan joves, vam sortir tots al carrer a defensar el mateix motiu. Un any després seguim en el mateix punt. L'administració, aquell dia ens va escoltar molt, però no s'ha fet res o ha fet molt poc. Aleshores, el dia d'avui, un any després, segueixen les manifestacions. Hem tornat a sortir als carrers per reivindicar que la gent ens escolti i a dir "ei, tenim aquest problema". Però sí que és veritat que som un sector molt minoritari. Al final és un percentatge molt petit del PIB i, malauradament, sent un producte tan necessari com és l'alimentació, representem no res. Tenim molt poca força per arribar a aquesta administració."
Quin missatge donaries als joves?
"Jo crec que la principal errada que s'ha creat des del sector és que anys enrere sempre s'ha vist la pagesia com una feina menyspreada. Al final fem les mateixes hores que pot fer qualsevol feina. Qualsevol persona que té una empresa que dedica un tou d'hores, si no ens guanyéssim la vida, seríem els primers que plegaríem. Evidentment que podríem guanyar-nos la millor o ser més rics. Però arribar a final de mes s'arriba."
"Per tant, crec que el meu missatge com a jove que podria donar a la societat és que es pot viure de pagès, perquè jo fa deu anys hi visc. S'ha de treballar com a tot arreu, però és una feina molt agraïda i molt satisfactòria."
"3.000 HECTÀREES AL COSTAT DE BARCELONA ÉS UN PULMÓ VERD QUE CREC QUE S'HA DE PRESERVAR"
Com t'adaptes als nous temps?
"Dins de la meva feina m'agrada molt innovar i buscar coses noves o diferents. En el tema de la carxofa de Prat, és veritat que en els primers anys que jo vaig començar, ens vam adonar que produir una hectàrea de carxofes arribàvem a tenir 50% d'errors, perquè pel clima no s'adaptava com 30 anys enrere."
"Aleshores, hem intentat fer en aquests deu anys de moltes proves" i "aquest any ha sigut el primer, ho hem provat, estem molt contents. La inversió econòmica és més cara, però acaba compensant completament. Al final, crec que hem d'anar buscant aquestes coses per adaptar-nos i anar el més ràpid possible per no perdre molts anys."
Com veus el futur de la pagesia a Catalunya?
"El futur de la pagesia de Catalunya el veig complicat, perquè la gent està molt pessimista per tot el que ha anat vivint durant els últims anys. Jo sempre he dit que soc molt positiu, inclús quan em passen coses dolentes acabo sent positiu i trec la part més positiva del problema."
"Jo crec que al final el que hem de fer és avançar, mirar cap endavant sempre i intentar adaptar-nos el més ràpid possible. Ara mateix estem en un canvi climàtic, no tenim les temperatures o no ens plou com ens plovia abans, doncs hem d'intentar adaptar els nostres cultius. Intentar recuperar aquelles varietats antigues que potser s'adapten més i, en el tema de la saquera, optar per mesures com els plàstics biodegradables per mantenir la humitat a sota les arrels. Intentar buscar aquestes noves tecnologies i ser conscients amb l'aigua, que s'ha de preservar, i intentar no caure en aquesta negativa i ser més positius que seguirem endavant."
Comentários